La Música: aliment de vida

Per: Jordi Serra
Enginyer agrícola i forestal
Girona, setembre 2020
Foto: Pixabay

La Música… parlar de la Música… ¿Què es pot dir d’ella que no us digui i transmeti millor ella mateixa i expressat molt millor del que es pugui dir amb paraules?

Segurament, en l’evolució humana, la música va ser anterior a la parla. De ben segur, l’home va escoltar el cant dels ocells, i va aprendre a taral·lejar i a fer ritmes abans d’aprendre a parlar. En el nostre context actual, ens ve per tants costats que sovint només la valorem pel seu vessant d’entreteniment, una mera distracció. Però també és un art, i pot ser, i és, molt més encara.

S’ha dit que és, per excel·lència, el mitjà de comunicació universal, el que traspassa fronteres, cultures, idiomes… perquè surt del cor i va directa al cor, sense passar pel cap i sense interferències mentals. Sorgeix del sentir i fa sentir a qui la rep. Amb ella expressem el que no podem dir amb paraules, quan es queden curtes per expressar el que sentim: les emocions, la joia i la pena, la festa i l’amor, la grandesa i la petitesa, etc. Però per mi hi ha una música especial que va encara més enllà. És tota aquella que ens mena a la serenor i a la pau interior, que ens recentra, ens eixampla per dins… ens unifica.

Però, d’on i com sorgeix la múscia? La música és una energia sonora en forma de so, d’una determinada longitud d’ona, que té la capacitat de viatjar a través de l’espai, i que penetra i s’absorbeix en els cossos físics segons la seva duresa. Com sabem, l’energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Per tant, la música té el poder de transformar i de transformar-nos. Són vibracions energètiques sonores que ens arriben i penetren per tot el cos, no només per les orelles. La música és vibració de partícules, com també ho som tots nosaltres, en cadascun dels nostres àtoms.

I com escoltar-la? A mi m’agrada com la sonora harmonia entre dos silencis que també formen part del procés sonor. El silenci previ, l’anticipa i ens prepara, ens buida. És el pas necessari per després poder-nos omplir. Quan s’inicia es fa presència. Omple tota l’estança i penetra dins nostre, fins a la medul·la. Ens modifica. El silenci posterior ens fa assaborir el que hem escoltat, gaudint de les vibracions que ressonen fora i dins nostre, i mica en mica es fon i ens retorna cap al silenci. Però no retornem a l’estat inicial. La música ja ens ha canviat. Té aquest poder. L’alternança, silenci-música, absència-presència, ens fa valorar i gaudir dels dos components que mútuament es necessiten.

Crec que encara queda molt per descobrir i per descodificar, científicament, la manera com es produeix aquesta transformació dins nostre. Ens commou, ens mou per dins literalment, i sabem que ens fa bé o no, sense saber-ne els perquès.

La música es fonamenta en tres components físics: la melodia, l’harmonia i el ritme. La bona música és la que conté l’adequada variació i combinació de freqüències i de timbres, vocals o instrumentals, exercint un massatge físic, literal, al nostre cos. Hi ha harmonies que produeixen determinades combinacions d’ones especialment agradables a l’oïda i al cos.

Aquest massatge és millor quan som nosaltres qui produïm el so, cantant o tocant, perquè la font sonora sorgeix dins o prop nostre, i és òptim quan ho fem amb un ritme o compàs en sincronia amb el batec del nostre cor.

Si, a més, el cant incorpora text, el massatge es complementa, i va directe a la ment i al cor. Així ens ho han ensenyat les diferents cultures espirituals que, especialment per mitjà del cant repetitiu o mantra, en el procés de repetició del cant, generen com una espiral energètica transformadora que va calant progressivament dins nostre. És un massatge que ens restaura, reequilibra, per això diem que la música és terapèutica, sanadora, o que sentim que ens eleva i transporta a «un altre món». Aleshores generem endorfines i ens desencadena un efecte calmant, analgèsic i reparador per tot el cos.

Per últim, la força màxima d’aquesta energia s’aconsegueix compartint-la en grup, en coral, orquestral, o en grup comunitari. És una experiència meravellosa que tothom mereix poder experimentar a la vida. Així doncs, la música, tot i ser un art, segons com s’escolti i s’executi, el seu fi va molt més enllà de la bellesa i de l’art que desprèn.

Aquesta és, per mi, la Música en majúscules, la bona música. Totes aquelles obres musicals que sentim que ens fan bé al cos, la ment i l’ànima. Cadascú amb la seva tria, perquè també depèn de la «motxilla» de cadascú, tot i que sovint coincidim amb la majoria, i algunes les podem arribar a considerar universals.

En aquest context i afinant més la sensibilitat, arribem a experimentar que aquest tipus de música té el poder d’equilibrar-nos i harmonitzar-nos tant, que ens posa en sintonia i en pau amb el Món, amb el nostre Ser, intern i extern. És Música que ens eleva, ens depassa i acosta al que percebem com a Déu, els creients, i l’anomenem pregària, que alhora ens connecta amb el més profund del nostre ser interior, amb el nostre cor i alliberant-nos de la nostra petitesa. És l’Harmonia Mundi. Un estat de comunió amb el TOT, on tot esdevé U. És màgic, un misteri. En podem dir també un moment d’èxtasi, de felicitat pura o com diu l’expressió popular: «Els àngels hi canten».

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada